Potser et preguntes Qui és Santa Joana de Lestonnac?

Aquí et proposem un breu, però interessant, recorregut per la seva vida.

Joana de Lestonnac neix a Bordeus; és la filla gran dels Lestonnac, una família significativa  en l’àmbit polític, social i cultural de la ciutat  i neboda preferida de Michel de Montaigne, humanista francès, autor dels famosos “Assaigs”.

En ple desenvolupament com a persona viu en la seva pròpia família els conflictes religiosos que succeïen en l’època. El seu pare, Ricard, educa la seva filla en la fe catòlica. La seva mare, Joana Eyquem, calvinista convençuda, intenta atreure-la a aquesta confessió religiosa.

En la seva adolescència sent que Déu la confirma en la seva fe catòlica i escolta en el seu interior: “procura, filla meva, no deixar que s’apagui aquesta flama que jo he encès en el teu cor...”. A partir d’aquest moment, Joana tindrà cura d’aquesta inquietud que flueix en el seu interior.

 Als 17 anys es casa amb Gastó de Montferrant; d’aquesta unió naixeran cinc fills, els  quals acompanyarà sol·lícita en el seu creixement i educació.

Després de vint-i-quatre anys de casada, queda vídua; conscient  que els seus fills ja quasi no la necessiten, Joana sent que ressona altre cop en ella la crida de l’adolescència i ingressa el 1603 com a religiosa al monestir de les Feuillantines de Toulouse.

Passats sis mesos, es posa malalta i és obligada a abandonar el monestir del Císter. Sent una resistència interna davant d’aquest fracàs, però prega, confia en Déu i intueix una nova crida a “donar la mà a una joventut que es perd per manca d’ajuda”.

Altra vegada a Bordeus reflexiona, prega i mira la realitat per tal de  deixar-se afectar per ella... ben aviat descobreix una necessitat a la qual ha de donar resposta, l’educació de las nenes i joves. S’ imposa en ella la certesa  que “la dona ha de salvar  la dona”.

La pesta arriba a Bordeus i, fidel al seu caràcter i personalitat, comença a ajudar els malats de la ciutat; és així com entra en contacte amb un grup de dones joves que seran les seves primeres companyes i amb dos jesuïtes que l’animaran en el seu projecte.

Amb perseverança i coratge, poc a poc, va donant forma i consistència al seu somni que en 1607 es convertirà en una realitat molt bonica: la fundació del primer Orde Apostòlic femení dedicat a l’educació de la dona, la Companyia de Maria.